Clima

Grans esperances mescales amb interessos contraposats. O potser, mateixos interessos en diferent grau segons la inicèndia de la industria en les respectives economies, front a una opinió pública cada cop amb major conciència de les necessitats ambientals. Per rematar, "política-internacional" en el mal sentit de la paraula. En definitiva, un gran dilema del presoner.

*****

Dilema del presoner (simplificant molt): Aquella situació on, davant dues alternatives - cooperar o no coopear - els participants estarien millor mitjançant la cooperació, però invidualment els surt més a compte no cooperar, resultant-ne una situació pitjor per ambdós. El cas típic, d'on agafa el nom, és aquell en el que dos presos, davant l'opció de confesar o no confesar, tenen com estratègia òptima confesar. Situacions:

• Si no confesa cap dels dos: 8 anys de condemna.
  
• Si A confesa i B no confesa: 2 i 15 anys.
• Si A no confesa i B confesa: 15 i 2 anys.
• Si A confesa i B confesa: 12 anys.

A decideix entre CONFESAR o NO CONFESAR. I pensa, si B NO confesa, em convé confesar. I, en canvi, si B confesa, també li convé confesar. Resultat: Confesa. B farà el mateix raonament. La forma d'obtenir un resultat no-racional és actuant no-racionalment. Malos tiempos para la lírica... Amb més de dos actors i multivariants hi pot haver diversos resultats òptims. Més es complica si el joc pot repetir-se, etc... Hi ha molta teoria sobre la matèria.

*****

... i com en reputeja trobar dilemes del presoners continuament, perquè fa necessàri l'existència de persones i paísos honrats en qui poder confiar. I no tenc sensació que anem molt sobrats. Menys encara a l'àmbit de la presa de decisions.

Al final, i com sempre, hi haurà una declaració de mínims. Promeses de bona voluntat. I previsió de nova reunió on acabar (??) de concretar l'estratègia planetària per salvar el món.

Berlusconi

Voldria que fos jutjat i condemnat per tot el que ha fet (el que es sap, el que se li suposa i tot allò que no sabem). Però no entendré mai que sa gent - d'esquerres especialment - pugui estar contenta quan li foten una punyada.

Sempre aconsegueixen caure en el parany de fer/pensar/actuar com aquells a qui s'oposen.

Finançament Vs. Gestió

La despesa és un mitjà. No un objectiu.

*****

Millor finançament? Pse.

I la millor gestiò? Idò, açò.

*****

Importen els doblers,

no menys com s'empren.

*****

No importa gastar més o menys,

sinó que s'aconsegueix.

*****

Etc.

Succecions o no succecions?

He llegit a un diari que un grup o associació encetarà una companya publicitària als autobusos de les quatre capitals de provincia catalanes demanant l'eliminació de l'impost de succecions. Jo estic en contra de la seva elimintació. Explicar-ho no és ni fàcil ni curt i dubt bastant de sa meva capacitat didàctica per fer-ho entendre. Per tant, no hi entraré o tal vegada si.

Qüestions que s'haurien de tenir en compte: Igualtat d'oportunitats, redistribució de la renda i vel de la ignorància. Bàsicament acords socials sense els quals l'impost no té sentit. Essent breu: Si com a societat considerem desitjable la igualta d'oportunitats (diferent de la igualt de resultats), fer-la realitat requerix igualtat de mitjans per aconsegueri-la. L'estat - perquè socialment també ho hem volgut - és l'encarregat de redistribuir la renda entre els diferents estrats de la societat amb l'objectiu de mitigar les desigualtats, especialment aquelles que no són inherents a la pròpia persona (nèixer en contextos familiars complicats, territoris amb molt d'atur, etc.), per a que les persones que es trobin en les situacions més desfavorables puguin escollir i pendre desicions sense condicionaments i, eventualment, si encerten en les decisions arribar on no haurien pogut per haver nascut al lloc "equivocat". En altres paraules, que hom fos indiferent davant la pregunda "on voldries nèixer si et donèssin a triar una familia pobre o una amb molts doblers?"

Per fer-ho realitat, l'Estat necessita recursos. Atès que heredar introduiex un desequilibri en aquest objectiu social, l'Estat estima necessàri agafar-ne un troç per compensar-ho.

Altres qüestions no menys importants: La realitat és molt més complicada que la teoria, però no invalida l'objectiu perseguit. Ara, quan la realitat afecta directament a la butxaca de cada un, la complicació augmetna (PROBLEMA RACIONAL-EMOCIONAL!!). I, si la realitat física, temporal o espaial introdueix elements discriminatoris a l'hora de pagar i/o no facilitar el pagament la dificultat segueix augmentat. Problemes:

1. Un problema econòmic: Les CCAA (un cop l'Estat va transferir l'impost) han competit per atreure "succesors" abaratant el preu (imposts) de la succesió, el que ha portat necessariament a la seva pràctica desparició perquè penaliza a la regió que manengui el preu per sobre de les altres (Equilibri de Bertrand amb productes no diferenciables i un cost marginal igual zero).
   
2. Un problema polític: Tendència a pendre decisions favorables electoralment però que socialment poden no ser les millors. És molt llaminer eliminar l'impost de cara a obtenir vots perquè el cost social dificilment serà inmediat.
3. Un problema de discriminació: Un cop alguna regió el redueix o l'elimina, es difícilment justificable que una persona d'una CCAA hagi de pagar més pel mateix fet que a una altra, especialment amb un impost com aquest.
   
4. Un problema socio-econòmic: En general i particularment a Espanya, país tradicionalment habituat a no pagar impostos però que vol un Estat hiper-paternalista, introduir noves figures impositives és molt complicat. Per tant, és un error eliminar aquelles socialment tolerades. En aquest cas, els rics són els principals interessats.
5. Un problema de legislació i gestió: Problemes d'aquest tipus són per exemple, permetre que la gent amb més doblers pugui evadir l'impost de succecions (empreses interposades, trasllat de domicili, ...); no establir condicions especials per a facilitar que el contribuient pugui pagar l'impost (la succeció es produeix per mort del propietari,que resulta subjecte pasiu involuntari, sense tenir en compte el seu estat econòmic i financer), entre d'altres. Són qüestions que generen una corrent negativa en vers l'impost.

Al final ha sortit més llarg del que volia. No sóc expert en fiscalitat, ni economista, ni sociòleg, ni polític, ni observador perspicaç... només un simple un idealista despitat, així que no hem feu massa cas.

PECATS CAPITALS.... CULPABLE

Estic llegint - a estones - el llibre "Los siete pecados capitales del ajedrez" (J. Rowson), on l'autor reflexiona sobre set característiques o formes de pensar que provoquen males jugades als escaquistes... però és molt més que això, perquè els seus pensaments són extensibles a la vida.... i reconec que jo moltes vegades caic en qualcun o varis dels pecats. Segons ell, ho són...

1. Pensament (innecessari o erroni).
2. Relaxació (oportunitats perdudes/falta de determinació.
3. Avidesa (excessiva preocupació pel resultat de la partida).
4. Materialisme (insuficient atenció als factors no materials).
5. Egoisme (deficient consciència de l'oponent i les seves idees).
6. Perfeccionisme (esforços exagerats).
7. Dispersió ("perdre el fil", mala concentració).

En resum, és un receptari per ser conscient dels pecats que t'han tocat i algunes "receptes" per no caure-hi..... tant sovint.... M’encanta veure com no només els teòrics de l'economia cauen - caiem - moltes vegades en l'error de pressuposar la racionalitat de les persones (gran axioma!!! i gran mentida!!!). Està molt bé ser conscient dels teus propis errors com a primera passa per no caure-hi, però crec que ens em de fotre moltes hòsties per canviar.... Ara pens, però no ser d’aquí una estona - perquè com més pens hi pens més m'embui (perfeccionisme i pensament innecessari??) -, que moltes vegades són les circumstàncies les que canvien i és llavors quan et perds (relaxació i materialisme??)...... i no sé... açò és molt complicat per ser sa meva primera entrada en mesos.... així que per avui deixem-ho aquí.